La Mongeta

La mongeta de Castellfollit és autòctona del municipi de Castellfollit del Boix, no es troba enlloc més!

La varietat de mongeta de Castellfollit de Boix, de nom científic Phaseolus vulgaris L. i d’origen meso americà, dona llavors petites i aplanades, de color blanc i forma entre rectangular i ovoide. Es tracta d’una llavor i una planta de caràcters propis, segons estudis de la Fundació Miquel Agustí.

És un dels productes singulars catalogats pel programa Xarxa de Productes de la Terra i està inclosa en el Catàleg de les varietats locals d’interès agrari de Catalunya.

A més, hi ha dos projectes en els què s’ha treballat per la seva recuperació. Aquí hi trobaràs més informació.

L’Origen

Les mongetes es van domesticar fa molt de temps a mesoamèrica, i d’allí van arribar a la Península Ibèrica, donant lloc a la varietat de Castellfollit.

Conta la llegenda que la mongeta va arribar fa prop de 300 anys a Castellfollit del Boix dins del sac d’un mercader…que es va esberlar!

Des de llavors els pagesos i les pageses d’aquest municipi les han cultivat any rere any i les mongetes s’han anat adaptant al sòl i al clima del municipi.

La primera cita de la presència d’aquesta mongeta a Castellfollit del Boix la trobem l’any 1787 de la mà d’un escriptor anglès, Arthur Young, en el seu llibre “Viatge per Catalunya”

Amb el teu consum contribueixes a conservar una varietat d'interès agrari i fer front a la pèrdua de biodiversitat cultivada!

Com es planten les mongetes?

Les mongetes de Castellfollit es sembren cap al mes d’abril (a partir de Sant Marc) i es recullen a l’agost o setembre. Tot això, en funció de les condicions climàtiques, ja que cal una certa humitat i temperatura perquè la llavor germini. També és molt important que hi hagi disponibilitat d’aigua al sòl en el moment de la floració i que aquest període no coincideixi amb temperatures molt elevades.

Els passos que es segueixen són:

1. Es prepara la terra, s’abona i es llaura tan fondo com es pugui, amb dos o tres mesos d’antelació.
2. Es sembra. La sembra es pot fer a mà o a màquina. Si es fa a mà, es solen sembrar dos o tres llavors per punt de sembra.
3. Es trauen les males herbes i s’entrecaven tants cops com faci falta. Aquesta acció té per objectiu remoure la terra lleugerament per trencar la crosta del sòl, desfer-ne els terrossos de terra i treure’n les plantes adventícies, també conegudes com a males herbes. S'ha de destacar, que només es pot entrecavar amb el tractor mentre les plantes són petites. Ddesprés, les males herbes s'han de treure a mà.
4. Es dona un suport d’aigua amb reg si fa falta.
5. S’arranquen les males herbes quan les mongetes siguin seques a finals d’agost.
6. Un cop les mongetes han madurat, s’arranquen a mà i es deixen al camp perquè s'acabin d’assecar donat que no totes les plantes s'assequen alhora.
7. Es baten i venten. Batre consisteix en separar el gra de les beines a cops o per algun altre procediment mecànic.. Ventar es fa amb una ventadora, màquina que serveix per netejar el gra de les impureses sobre un garbell amb un corrent d'aire produït per un ventilador. Actualment, els productors de Castellfollit del Boix, comparteixen una màquina que recull les plantes seques del camp, prèviament arrencades, les bat i les venta.
8. Es trien, classifiquen i netegen. S'han de triar per treure les llavors corcades, trencades o tacades per fongs. Aquesta tasca és molt entretinguda, ja que es fa a mà i pràcticament es fa una selecció mongeta a mongeta.
9. A punt per cuinar!